Lluís Nicolau d'Olwer, (Barcelona, 20 de gener de 1888 – 24 de desembre de 1961). Polític i escriptor català. Ministre d'economia del govern republicà (1931) i regidor de l'Ajuntament de Barcelona (1917).
El pare, Josep Nicolau, era notari i la mare, Anna d'Olwer, d'ascendència irlandesa.
L’any 1904 estudia Filosofia i Lletres, a la Universitat de Barcelona, amb professors il·lustres, com ara Antoni Rubió i Lluch, Ramon d'Abadal i de Vinyals o Ferran Valls i Taberner.
A finals de 1917 Nicolau publicà "Literatura Catalana. Perspectiva General": la primera història de la nostra literatura escrita íntegrament en català.
El mateix any era nomenat membre de l'Institut d'Estudis Catalans i era escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista.
Nicolau s'incorporà a la Comissió de Cultura on impulsà una sèrie de projectes vinculats al moviment de renovació pedagògica, en col·laboració amb Rosa Sensat i Vila i Jaume Bofill i Mates, com ara l'Escola del Bosc i l'Escola del Mar entre altres.
El 1922 fundà el partit catalanista Acció Catalana i col·labora amb La Publicitat. Aquell mateix any la República Francesa li concedí la Legió d'Honor. Aquest mateix any exerceix com a professor de l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Eugeni d'Ors, i com a professor de la Universitat de Barcelona.
El 1923 Nicolau ingressà a la Unió Acadèmica Internacional. Entre els anys 1926 i 1931, apartat de la política per la repressió de la dictadura de Primo de Rivera i exiliat al 1930, és dedicà intensament a l'estudi i la publicació. Aquells anys veurien la llum "L'Expansió de Catalunya en la Mediterrània oriental", "El pont de la mar blava", "Resum de literatura catalana", "Paisatges de la nostra història" i "La lliçó de la dictadura".
Col·laborador de Palestra, organització juvenil de caire nacionalista català, s’implicà en la caiguda de la monarquia alfonsina, i el 14 d'abril de 1931, en proclamar-se la República a Espanya, Alcalá-Zamora l'incorporà al seu govern provisional com a ministre d'economia i el 17 d'abril formà part de la delegació que es reuneix amb el president Macià per restablir la Generalitat de Catalunya, enlloc de la "República Catalana dins d'una federació de pobles ibèrics" proclamada per Macià.
També en 1931, participà en la creació, i és nomenat president, d'Acció Catalana Radical, fruit la fusió d'Acció Catalana amb Acció Republicana de Catalunya.
[@more@]
