JNC Sabadell

Pere Casals i Lezcano (Barcelona, 18 de juny de 1959) és un expolític de Convergència Democràtica de Catalunya.

Militant de Convergència Democràtica de Catalunya des de l'any 1978, fou membre fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) el 1980, màxim responsable d'aquesta organització a les comarques gironines (1980-1985), Diputat al Parlament de Catalunya (1984-1992), així com responsable de política municipal al territori de Girona CiU, responsable comarcal, membre del Comitè Executiu Nacional, entre d'altres càrrecs.

El 1992 deixà tota activitat política per dedicar-se al món empresarial com a gerent de Middle Europe United Exhibitions.

[@more@]

Tweet

Els darrers dies, han  aparegut una sèries de persones que es dediquen a criticar el  funcionament del procés d'elaboració de les llistes municipals de  CiU de Sabadell. Tot el procés està seguint els curs que marquen  els estatuts de la Federació de Convergència i Unió, i que  finalitzarà el proper 29 de març amb una assemblea conjunta entre  els militants de les dues seccions locals.

És legítim que aquells  que s'anomenen votants de CiU donin la seva opinió. Però jo els pregunto: És dolent renovar la gent que està al davant d'un  projecte polític? És dolent voler refrescar l'estil de fer  política? Els regidors o regidores han d'estar al servei de la  ciutat i del partit, o és el partit i la ciutat que ha d'estar al  servei dels regidors i regidores? Prefereixen veure les mateixes  cares durant 8 o 12 anys? S'està criminalitzant a unes persones per  voler fer un projecte amb cares noves, amb noves ganes, amb una  visió diferent.

Els regidors de CDC han entès i comparteixen la  necessitat de renovar un projecte, han deixat pas a noves cares,  però segueixen al costat de la nova gent, assessorant i  aconsellant. S'ha tancat un cicle. Ara en comencem un altre. Les  persones van i venen, però el projecte de ciutat ha de seguir. El  més important és que hi hagi gent que el faci realitat. Cadascú té  el seu moment i el seu paper, des de primera línia o des de la  segona. Deixem que el Sr. Rossinyol i el seu equip demostrin la  seva vàlua.

Cal acceptar la realitat i apostar per un canvi a la  ciutat, i com podem apostar per un canvi de mentalitat i d'estil de  fer política si mantenim el mateix equip? Les responsabilitats són  per exercir-les, però no són vitalícies. Un cop has fet un bon  servei a la teva ciutat i al teu partit, has d'assumir nous reptes  i deixar-ne d'altres.

Oriol Martin

Membre del CEN de la JNC

[@more@]

Tweet

La JNC de Sabadell en motiu del 50è aniversari del Tractat de Roma, reclama una Unió Europea amb més democràcia, transparència i proximitat; que impulsi els drets humans i la llibertat arreu del món; que consolidi un gran espai de mobilitat; que treballi per una política energètica comuna i que lluiti contra el canvi climàtic; i que aposti per una política europea d’immigració. [@more@]

Tweet

Albert Antonell Ribatallada va néixer l´any 1936 a Castellar del Vallès. Té tres fills i una néta. Castellarenc vinculat a diverses entitats i dedicat especialment al món de l´excursionisme, va iniciar la seva trajectòria com a regidor de cultura l´any 1985 per Convergència i Unió. A les eleccions municipals de 1987 va encapçalar la candidatura d´aquest partit i a finals del mateix mes, fou escollit alcalde. Va tornar a presentar-se com a candidat a les eleccions del 26 de maig de 1991, fou escollit novament alcalde i va exercir aquest càrrec fins al 1992, moment en què va renunciar-hi.

 Durant els seus mandats, es va continuar la tasca de construir i/o adequar espais com a equipaments al municipi, per tal de millorar o promocionar les activitats al municipi, entre els quals cal destacar el Jutjat de Pau al carrer Major, Ràdio Castellar al carrer de Torras, la Nau de la plaça Major com a sala de festes, l´Escola Municipal de Música a l´edifici conegut com Torre Balada, el Casal d´Avis La Farinera, l´Auditori Municipal dedicat a Miquel Pont, amb el qual es va iniciar la programació cultural estable de teatre, música i dansa.

[@more@]

Tweet

Tradicionalment, a Catalunya la diada de Sant Jordi és el dia dels enamorats, i és costum que les parelles es regalin una rosa i un llibre La diada té un caire reivindicatiu de la cultura catalana i molts balcons s'engalanen amb la senyera

A tota Barcelona es venen llibres i roses, però és a Les Rambles on l'event arriba a la seva màxima expressió. A les parades habituals de Les Rambles s'afegeixen de temporals. Es tradicional promoure la venta de llibres amb signatures dels autors i fent un descompte del 10% al preu de venda. Les llibreries properes a Plaça Catalunya estan plenes de gom a gom i obren fins i tot si es diumenge. En quant a les roses es transformen en un negoci del que tothom s'aprofita. Hi han parades amb reivindicacions polítiques, per ajudar a organitzacions humanitàries, per recaptar fons per escoles o simplement per a aconseguir alguns diners extra. Els mitjans de comunicació fan retransmissions en directe des dels punts més emblemàtics. Però sobre tot cal destacar l'ambient festiu que genera la diada. Es realitzen activitats a les biblioteques i concerts als carrers que s'afegeixen a la atrafegada agenda cultural de la ciutat comtal.

[@more@]

Tweet

22 març. 19.00 h. Entrada lliure. Seu Nacional d'Òmnium. Diputació, 276, pral. Barcelona[@more@]

Tweet

1. – Que volem de les nostres Institucions una política inequívoca al servei de la nostra realitat com a nació que som i volem ser.

2. – Volem una política econòmica que faci compatible el creixement econòmic amb la solidaritat social i la integració de la immigració.

3. – Volem que s’aturi el progressiu decreixement de l’ús social de la llengua catalana.

4. – Volem el ple desenvolupament de l’Estatut vigent sense excuses ni dilacions.

CLUB D’OPINIÓ ARNAU DE VILANOVA

Barcelona, 5 de març de 2007

http://www.arnaudevilanova.com/[@more@]

Tweet

MANIFEST:

“L’usage du catalan répugne et est contraire à l’honneur de la nation française”. (L’ús del català repugna i és contrari a l’honor de la nació francesa). Amb aquesta paraules el rei Lluís XIV va prohibir la llengua catalana amb el seu edicte de l’any 1700 al territori que va anomenar la província estrangera del Rosselló.

Després de 276 anys de prohibició de l’ús de la llengua, ningú no s’hagués cregut que el 1976 es podria tornar a obrir una escola catalana a Perpinyà. La Bressola però, ho va fer, i al cap de 30 anys, no només segueix existint sinó que hom pot comprovar que correspon al desig de la població de Catalunya Nord, tant la catalana d’origen com la d’adopció: Les escoles de la Bressola (que ara són vuit) han crescut de 280% aquests darrers 8 anys! Això hauria de significar l’obertura de nous centres i l’escolarització de més i més nins i nines, amb totes les despeses i dificultats que això representa

La manca de mitjans, però, impedeix que totes les famílies puguin tenir-hi accés:

• Cal esperar 5 anys abans que l’estat participi en el finançament d’un centre nou.

• Manquen locals per acollir els alumnes. Obligant a realitzar les classes en barracons i en condicions poc agradables per l’ensenyament.

• La gran majoria de municipis no disposen d’una escola catalana. la qual cosa exclou de l’ensenyament català molts alumnes que s’hi matricularien

• Manquen recursos per obrir més centres de secundària que permetin la continuació dels estudis i la línia educativa engegada per les escoles La Bressola a primària.

La llengua catalana a Catalunya Nord, malgrat els avenços d’aquests darrers anys, es troba en greu perill i caldrien moltes escoles per a salvar-ne realment l’ús.

www.bressola.cat

[@more@]

Tweet

Desde la JNC de Sabadell volem donar tot el notre suport a la Campanya de la Assosiació Catalana de Professionals (ACP) en la seva campanya en favor de que el aeroport del Prat sigui un Hub Internacional.

 mes informació a: www.aeroportintercontinental.cat.

[@more@]

Tweet

Va estudiar dret i s'implicà en política en afiliar-se a la Lliga Regionalista, de la qual va ser diputat per Vic (1917 i 1921). Malgrat adherir-se a Acció Catalana, retornà a la Lliga quan es produí l’adveniment de la República. Va dirigir ‘‘La Veu de Catalunya’’. 

Els seus treballs històrics es van centrar en el període comtal català i els seus antecedents. L'any 1913 publicà amb Ferran Valls i Taberner els Usatges. L'any 1914 va dur a terme la tesi sobre Les Partides a Catalunya. De l’obra Catalunya carolíngia, publicà Els diplomes carolingis a Catalunya (1926-1952) i Els comtats de Pallars i Ribagorça (1955) i deixà en curs de publicació avançada El domini carolingi a Catalunya (1971).

[@more@]

Tweet