JNC Sabadell

El candidat de CiU a la presidència de la Generalitat reitera la intenció de la federació de governar en solitari.

Artur Mas ha començat la seva intervenció agraint a la gent que durant “tres anys ha estat aguantat tota mena de tarrascades”, i ha afegit que sense “aquest exèrcit de gent que ha estat al peu de canó no hauríem aguantat”. “I no hem aguantat poques coses”, ha afegit Mas. “D’entrada ja van encarregar una auditoria” i han estat “tant pendents de nosaltres que es van oblidar de realitzar el seu projecte de país”. Per Mas CiU ha aguantat de tot aquests tres anys i enumerat alguns dels episodios més polèmics del govern tripartit per acabar dient que “ara es queixen per un documental”. Artur Mas també ha lamentat que el tripartit “ha intentat esborrar la millor obra de govern que s’ha fet mai, l’obra de govern de Jordi Pujol”.

Seguidament Mas ha dit que “comencem la campanya electoral amb moral de victòria, la comencem bé, però no confiats”. I ha demanat als assistents “treballar sense excès de confiança, amb modèstia i amb humilitat però amb convicció”. I a dit que si fem això “el proper 1 de novembre obtindrem una gran victòria”.

Per Mas, “ara ens toca fer una feina impotant: guanyar les eleccions, evitar un nou tripartit i fer un bon govern”. “I ho hem de fer sense que el PP es pugui erigir en àrbitre de la política catalana”. Per això Mas ha dit que ens “autoimposem el deure ètic de no fer pactes amb aquells que han demostrat una hostilitat manifesta contra Catalunya”. I ha afegit, “ens podem oblidar i empassar els greuges contra CiU però contra Catalunya no els podem oblidar”.

A continuació Mas ha carregat contra el tripartit dient que “ara s’amaguen”, però “no ha estat una ficció, ha estat real i han fet mal a Catalunya”. Per això Mas ha dit que “hem de treballar perquè l’1 de novembre el tripartit no sigui possible ni políticament, ni aritmèticament”. I ha convidat als partits que l’han integrat a dir públicament que no el reeditaran, com CiU s’ha compromès a no governar si no guanya les eleccions.

Mas ha acabat dient que “en el balanç del tripartit ha fet molt més mal que no pas bé”. I que “quan no es fa bé, ja sabeu què ha de fer la gent, depatxar-los”.

Però Mas ha insistit que “nosaltres no volem simplement guanyar, no volem simplement que no hi hagi tripartit, si no que volem oferir a la gent un bon govern”. “Un govern que prengui decisions, que uneixi el poble de Catalunya enlloc de dividir-lo”. “I per això demà formalitzarem els nostres compromisos davant del poble de Catalunya”. Mas ha explicat que “demà davant de notari, solemnitzarem i enviarem a totes les llars de Catalunya el nostre compromís i el nostre contracte amb els catalans i les catalanes”. “Perquè volem governar aquest país i el volem governar bé”.

Finament Mas ha acabat dient que “volem que cada ciutadà sàpiga que va a votar el proper l’1 de novembre”. “I us dic des d’ara, que d’aquí a quatre anys exhibirem aquest contracte i podrem dir que la gent de CiU si que hem complert”, ha afegit.

Per acabar Artur Mas ha dit que “hi ha una cosa que està per sobre de tot, que és el nostre eslògan de campanya”. Una cosa que està “per sobre dels compromisos, dels contractes, de la nostra feina, que és l’estima a Catalunya”. “L’estima al nostre país”. “L’estima a la nostra gent, això és el que ens impulsa de veritat a fer política i fer país” ha acabat Mas. Una estima que “ens porta a desvetllar les nostres millors energies i la nostra millor vocació de servei”. I aquesta estima és “el que ens portarà a la victòria l’1 de novembre”. Una estima que a més passa per governar bé. Perquè “sabem que no es pot estimar Catalunya de veritat sense fer l’esforç de governar-la bé”. “La nostra entrega total es diu Catalunya, i la nostra passió definitiva també es diu Catalunya”.[@more@]

Tweet

Xavier Trias defensa, en l’homenatge al President Companys l’aniversari del seu afusellament, el compromís dels nacionalistes amb l’alliberament de Catalunya com a poble, la llibertat personal dels catalans i la justícia social basada en l’equitat i la igualtat d’oportunitats

El president del Grup Municipal de CiU a l’Ajuntament, Xavier Trias, ha exigit avui el retorn immediat del Castell de Montjuïc a la ciutat de Barcelona “sense condicions que ens vexin com a poble” i que només busquen recordar que “ens volen oprimits”. Xavier Trias ha defensat aquest matí, durant l’homenatge de CDC i la JNC al President Lluís Companys l’aniversari del seu afusellament, el compromís dels nacionalistes amb l’alliberament de Catalunya com a poble, la llibertat personal dels catalans, i la justícia social fonamentada en l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

El Cap del Grup de CiU a l’Ajuntament, Xavier Trias, ha presidit a primera hora d’aquest matí l’acte que, organitzat conjuntament per Convergència Democràtica de Catalunya i la Joventut Nacionalista de Catalunya, ha recordat el 66è Aniversari de l’afusellament per part del règim franquista del President de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, al fossar de la Pedrera del Castell de Montjuïc. En l’homenatge i ofrena floral, que ha acollit prop de 250 persones, ha intervingut també el President de la JNC, Jordi Cuminal.

Xavier Trias ha recordat que des de fa anys “tornem a pujar la matinada del 15 d’octubre aquí per retre homenatge Lluís Companys i recordar el seu afusellament, i tornem aquí i el Castell de Montjuïc continua no sent nostre i es manté imposant-nos unes condicions que ens vexen”. El líder municipal de CiU ha criticat que “quan arriben les eleccions ens prometen una i altra vegada el retorn del Castell a la ciutat, però com ja va fer Franco ens posen unes condicions que fan impossible aquest retorn, i són unes condicions que ens posen només per demostrar que ens volen oprimits, i que no podem acceptar”. Trias ha explicat que Companys va morir precisament per no acceptar això i “per defensar la nació, la seva dignitat i el país”.

L’Alcaldable nacionalista ha explicat que el record de la mort d’en Companys serveix per refermar-se en tres compromisos que són la guia pel treball i la lluita dels nacionalistes de Convergència i Unió. El primer és el compromís amb la llibertat de Catalunya com a poble. El segon és el compromís per la llibertat personals dels catalans i catalanes, i en aquest sentit ha recordat que el president Companys va ser exemplar en aquest aspecte en mantenir amb una força interna memorable una coherència absoluta fins al final. I el tercer és el compromís amb la justícia social, fonamentada en l’equitat i la igualtat de les persones.

Trias ha explicat que estaven fent un acte en record a la mort del President Companys, “però amb la voluntat clara de que serveixi per mirar endavant, cap al futur, en aquest dia tant especial en que comença un procés electoral que ens ha de portar a una situació nova, a un canvi en el país, un canvi que serà nacionalista i del qual nosaltres en serem els protagonistes”.

Per la seva banda, Jordi Cuminal ha exposat que CDC i JNC realitzen cada 15 d’octubre, a primera hora del matí, “un acte d’afirmació nacional, de dignitat de país, i de demostració d’una voluntat de ser, d’una voluntat de país”. “Som aquí, al marge de les polèmiques que van envoltar la figura de Companys, pel motiu pel qual va ser afusellat, que no és ni pel que va dir ni pel que va pensar ni pel que va fer, sinó que el van matar per ser el President de Catalunya”, ha dit el líder de les joventuts nacionalistes, que ha recordat que al Fossar de la Pedrera només pugen dos partits.

[@more@]

Tweet

El president de CiU i candidat nacionalista a les eleccions de l’1 de novembre, Artur Mas, ha dedicat unes hores de la jornada d’avui al “recolliment personal” al Monestir de Montserrat. Al sortir de dinar en silenci amb la comunitat, fer el cafè amb els monjos i reunir-se amb el Pare Abat, el president de CiU ha volgut fer un reconeixement al paper de Montserrat per ser “una referència espiritual i de catalanitat”.

A sigut just a l’acabar aquesta jornada en què, Artur Mas, ha confirmat la seva intenció de reobrir la Delegació del Govern de la Generalitat a Roma. El líder de CiU creu que la presència a Roma “reforça la relació amb el Vaticà des d’una òptica religiosa” però també serveix per a “consolidar la presència cultural catalana a la capital italiana”. Mas ha assegurat que “li sembla imprescindible” que Catalunya tingui “una forta representació” davant el Vaticà, l’Església catòlica i Roma.

Artur Mas ha reconegut en els monjos de Montserrat el seu històric paper de “reforçament de la personalitat pròpia de Catalunya” i la seva funció espiritual. “No en faig ostentació de les meves creences però tampoc me n’amago”, ha dit Mas, que ha confessat sentir “una càrrega d’espiritualitat” en les seves periòdiques visites al Monestir.

Artur Mas ha assegurat que si CiU torna a governar a Catalunya “hi haurà respectar per a tothom des del punt de vista de les creences religioses de tothom” a la vegada que també ha reconegut que “sabem molt bé” que “Catalunya i també Europa no s’entendrien sense assumir les seves molt fondes arrels cristianes de fa segles i segles”.

Per últim, el president de CiU ha lloat “l’obra social de primera magnitud” que realitza l’Església catòlica catalana i fins i tot s’ha atrevit a definir-la com “una gran ONG cada vegada més volcada des de les polítiques socials”.

[@more@]

Tweet

Els Països Catalans (sovint abreujats PP.CC. o PPCC) són els territoris en els quals els habitants parlen el català, o hi existeixen drets i deures lingüístics per als habitants en eixa llengua. En termes generals, els Països Catalans abasten la zona oriental de la Península Ibèrica, entre els Pirineus i el riu Segura al sud, i la zona immediata al nord dels Pirineus, fins a l'Estany de Salses i la Serra de les Corberes, al nord, l'arxipèlag de les Balears (que inclou el de les Pitiüses i el de Cabrera), les illes Columbretes, la de Tabarca, així com la ciutat sarda de l'Alguer.

L'extensió és de 69.823 quilòmetres quadrats i té 12,9 milions d'habitants (2004).

[@more@]

Tweet

Artur Mas o José Montilla? Aquesta és la qüestió, perquè encara que alguns ens vulguin fer creure el contrari només hi dues opcions: o és president l'Artur o és president en José. No us deixeu enganyar per la falsa equidistància d'ERC; si poden fer president en Pepe Montilla el faran president i faran el Tripartit 2. Com bé sabeu, les segones parts mai no són bones, així que si la primera va ser dolenta… En fi, si com jo vosaltres tampoc no voleu un Govern tripartit, si com jo voleu un govern fort que pugui ajudar Catalunya a tornar a ser on es mereix, no ho dubteu: Mas president!

Carles Lombarte.

Cap Local JNC Sabadell

[@more@]

Tweet

Catalunya – Euskadi

8 de Octubre del 2006

Vine amb La JNC de Sabadell per nomes 10 Euros! (Autocar Inclos)

[@more@]

Tweet

Típicament, el terme neoliberalisme es refereix a la filosofia política-econòmica que redueix l’èmfasi de la intervenció del govern en la economia interna d’un estat. S’enfoca en els mètodes de lliure mercat, en la disminució de les restriccions a les operacions de les empreses, i en l’establiment dels drets de propietat. Quant a les polítiques internacionals, el neoliberalisme proposa l’obertura comercial per qualsevol mètode possible; l’obertura comercial es refereix a la creació de tractats de lliure comerç i la divisió internacional del treball, cap a una integració econòmica.

El neoliberalisme ha estat una corrent de pensament econòmic i polític predominant en les polítiques implementades des de començaments de la dècada de 1970, consolidades durant els anys 80 i 90 del segle XX i encara plenament vigents avui en dia.

Idees fonamentals

* L’economia s’ha de regular per la llei del lliure-mercat.

* El dèficit públic és perjudicial per a l’economia ja que absorbeix estalvi privat, fa augmentar els tipus d’interès i fa disminuir la inversió privada.

[@more@]

Tweet

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques que afirma la supremacia de l'acció individual per sobre de la col·lectiva. Això implica que les estructures de govern redueixin la seva intervenció al mínim necessari per a garantir la convivència, seguint la filosofia del laissez faire, laissez passé (en francés: "deixar fer, deixar que passi").

* El social-liberalisme de dretes és la ideologia menys intervencionista d'aquesta família, ja que considera que, excepte causes de força major (catàstrofes, malalties, etc.), l'individu forja el seu destí amb la seva pròpia actitud. Per tant, només aspira a garantitzar la total igualtat de partida, donant per suposat que la posterior actitud de l'individu anirà assumint, de forma responsable i coherent, els sacrificis i beneficis entre els que, al llarg de la seva vida, haurà d'elegir.

En conseqüència, tendeix a garantir una educació bàsica igual per a tots els ciutadans, a limitar l'herència privada (substituint-la per una de col·lectiva) i a crear un sistema de seguretat social, és a dir, una assegurança d'enfermetat, accident o catàstrofe.

* El social-liberalisme d'esquerres dubta de la coherència i la responsabilitat de l'individu, assumint que una persona al llarg de la seva vida pot canviar de preferències, i pot cometre greus error. Per tant, tendeix a donar una segona oportunitat a les persones que al llarg de la seva vida cauen en desgràcia, oferint un sistema de beneficència més o menys elaborat (que en alguns casos inclou la renda bàsica), així com nombroses possibilitats de reciclatge professional, a més dels drets bàsics oferits pel social-liberalisme de dretes.

També destaca el fet que, en alguns casos, unes determinades estructures socials prenguin especial força per damunt de la voluntat de l'individu, i que per tant fomentarien l'aparició de desigualtats i altres injustícies socials. Aquestes estructures, que s'identifiquen generalment amb grans empreses o grans sindicats, haurien de ser controlades per l'Estat, qui s'encarregaria de mesures d'arbitratge i de defensa dels ciutadans davant d'elles.

Personalitats Liberals: Adam Smith, Xavier Sala i Martin, David Ricardo,Joan Oliver,Vicent Sanchis,Salvador Sostres,Ramon Tremosa,Ferran Saez Mateu,Josep Puigó…

La JNC es Mebre de les Joventuts Liberals Europees (Lymec), el President del Lymec es el militant de la JNC Roger Albinyana.

[@more@]

Tweet

La bandera estelada o simplement estelada és considerada la bandera de la independència de Catalunya o dels Països Catalans (al País Valencià hi ha l'estrelada, que evolucionà de manera paral·lela de la Senyera coronada valenciana).

El seu origen data d'inicis del segle XX i nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle amb estrella del tipus que tenia la bandera de Cuba. S'havia pres aquest model ja que Cuba era un estat que s'havia independitzat feia poc d'Espanya i era per tant un referent.

N'hi ha de dues menes principals:

* L'anomenada estelada blava, que és la primerenca i que ja es troba en publicacions de 1918.

* I l'anomenada estelada roja. Hi ha qui hi veu connotacions amb el color de l'estrella i emparenta el vermell amb la defensa d'un estat independent comunista.

[@more@]

Tweet

Antigament els Romans deien una frase que crec que es ideal per la situació de Catalunya amb els Ports i Aeroports la frase era “Al cèsar el que es del cèsar” doncs per a mi aquesta frase actualment la podríem canviar per a Catalunya el que es de Catalunya.

Els Catalans tenim dret a gestionar els nostres ports i aeroports, no pot ser que Madrid tingui una nova Terminal d’us en exclusiva per a una companyia aèria (Iberia) i que en canvi a Barcelona (2n Aeroport mes important de Espanya i un dels mes importants d’Europa tinguem problemes com els que hem patit aquest estiu i que a sobre quant demanem explicacions als responsables es digui que no va ser culpa de ningú.

Per això crec que ha arribat l’hora de que ens cedeixin la gestió del aeroport del prat i fer que el prat sigui el aeroport que la nació catalana es mereix.

Carles Lombarte

Cap Local JNC Sabadell

[@more@]

Tweet