JNC Sabadell

La Castanyada és una festa popular de Catalunya que se celebra el dia de Tots Sants, tot i que darrerament se n'ha desplaçat la celebració a la vigília d'aquesta diada, o a altres dies propers. Com el halloween dels països anglosaxons, prové d'una antiga festa ritual funerària. Consisteix en un àpat en que es mengen moniatos, castanyes, panellets i fruita confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes. En molts llocs, el dia de Tots Sants, els confiters organitzaven rifes de panellets i fruita confitada.

Sembla que el costum d'ingerir aquestes menges -altament energètiques- prové del fet que durant la nit de Tots Sants, vigília del dia dels morts, es tocava a morts sempre seguit fins a la matinada; amics i parents ajudaven els campaners a fer aquesta dura tasca, i tots plegats consumien aquests aliments per no defallir.

Se sol representar amb la figura d'una castanyera: una dona vella, vestida amb roba pobra d'abric i amb mocador al cap, davant d'un torrador de castanyes per a la venda al carrer.

[@more@]

Tweet

Si t'interessa la política i t'atrauen els blocs, sospito que Poliblocs t'agradarà. Si ets un polític blocaire o un blocaire polititzat (que no és el mateix), molt probablement Poliblocs serà un portal de referència per a tu. La catosfera incorpora des d'avui mateix una nova eina, una nova finestra, una nova oportunitat. El portal de blocs polítics en català. Un bloc de blocs, agregador de continguts o portal que serà de gran utilitat per a una comunitat que creix dia rere dia.

[@more@]

Tweet

Ramon Tremosa i Balcells és professor titular del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, en la qual és investigador en el Centre d’Anàlisi Econòmica i de les Polítiques Socials (CAEPS). Es va doctorar a la Universitat de Barcelona l’any 1999, amb una tesi referida a l’impacte de la política monetària sobre els resultats empresarials en la manufactura catalana (1983-1995).

[@more@]

Tweet

Des d'aquest bloc m'afegeixo a la iniciativa de n'Alexis Vizcaino de fer un recompte dels independentistes dels Països Catalans que volem un estat propi.

Sumeu-vos-hi! Per a fer-ho, podeu enviar un missatge a estatpropi.ppcc@gmail.com amb el vostre nom i cognoms, document d'identitat, població i codi postal.

[@more@]

Tweet

Desde la JNC de Sabadell volem donar tot el nostre suport a la Familia del fins ahir Alcalde de Premia de Mar.

Descansi en Pau. 

[@more@]

Tweet

El proper dissabte dia 10 de Febrer, un grup de militants de la JNC de la comarca iniciaran una campanya de repartiment d’adhesius CAT al recinte comercial de l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès.

L’objectiu de la Campanya de Repartiment d’adhesius CAT, és demanar al Govern de la Generalitat que faci els tràmits corresponents per que s’incorporin els distintius de Catalunya a les matricules dels vehicles.

La reivindicació començarà a les deu del matí i s’allargarà al llarg de tot el dia de dissabte al centre Comercial de l’Alcampo de Sant Quirze del Vallès.

Aquesta és una acció que segons el cap de la JNC de Sabadell, Carles Lombarte, “sorgeix de la necessitat de reivindicar un cop més la nostra identitat i no deixar-nos trepitjar per les accions centralitzadores del govern central, que tenen com a únic objectiu eliminar tot allò que no correspon a les seves idees a les seves”

[@more@]

Tweet

La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) inicia aquesta tarda una campanya a través d’Internet per denunciar la desaparició del Govern de la Generalitat. La JNC considera que des del mateix dia en què van prendre possessió els consellers s’ha notat la seva absència a l’hora de defensar el país i plantar cara als intents del Govern espanyol per laminar l’autogovern del nostre país i fer-nos entrar de nou en el cafè per a tothom més descafeïnat.

A la imatge de la campanya, que porta per títol “Govern de Catalunya Desaparegut!!!”, hi apareix una fotografia del Consell Executiu i un text on es recorden alguns episodis que exemplifiquen la renúncia voluntària del tripartit a defensar la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra singularitat com a poble.

Prova d’això és el Reial Decret espanyol que imposa les tres hores de castellà, que no ha tingut per part del Govern la resposta adequada, l’intent de tancar ràdio 4 i de fer desaparèixer el català de RTVE, que encara no sabem com acabarà, o bé l’anunci del ministre Sevilla de tirar endavant una LOAPA II a través d’una llei de coordinació de les comunitats autònomes amb l’Estat.

[@more@]

Tweet

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera. La seva vestimenta típica és: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa, espardenyes (o sabates esportives) i mocador.

L'origen d'aquesta figura data de finals del segle XVIII, iniciat a Valls per les colles dels Xiquets de Valls. En aquest context, un castell és una construcció humana on intervenen desenes o centenars de persones que intenten enlairar-se l'una sobre l'altra d'una manera organitzada fins arribar a l'alçada més alta possible.

Els castellers tenen un lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les característiques d'un casteller:

    * Força: Son persones que acostumen a ser corpulentes.L'origen dels castells ve de la pagesia, i en aquella època els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforços.

    * Equilibri: El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en la mateixa alçada, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort.

    * Valor: Una característica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.

    * Seny: Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-ho i tirar-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç de tots depèn l'èxit del castell.

Històricament, els castells deriven d'uns balls populars anomenats Balls de Valencians (vegeu Moixiganga i Muixeranga) que al final de la seva ballada s'aixecava una figura, anomenada la torre. Actualment, els castells són construccions complexes, on els participants, o castellers, s'organitzen per formar estructures que poden arribar fins a nou o deu pisos.

[@more@]

Tweet

La JNC de Sabadell defensa el dret de Juan José Ibarretxe, com a president d’un Govern escollit democràticament, a exercir l’acció política que cregui oportuna, i a reunir-se i dialogar amb tots i cadascun dels actors polítics i socials del seu país.
 
La JNC confia en l’arxivament d’aquesta causa penal contra el màxim representant del poble basc des de la independència i objectivitat que han de tenir les instàncies judicials.

La JNC mostra el seu suport total a aquelles iniciatives que facin avançar el procés de pau a Euskadi, la desaparició de l’organització terrorista ETA i la solució dialogada al conflicte, sempre i quan hi hagi una absència de violència.

En aquest sentit, la JNC considera que el Govern basc i el seu president han de desenvolupar un paper central per tal d’arribar a una solució que porti a la dissolució d’ETA i a la pacificació d’Euskadi.

Així mateix, la JNC mostra la seva oposició a la Llei de partits polítics, ja que és fruit d’un acord excloent entre PP i PSOE que deixa de banda el nacionalisme basc i que en lloc de contribuir a l’acabament del terrorisme, només serveix per enfrontar els partits polítics democràtics. En aquest sentit, Cuminal denuncia la criminalització del diàleg que fan partits com el PP, i altres actors bascos i espanyols.
 [@more@]

Tweet

Xavier Sala Martín (Cabrera de Mar, 1963) és un professor i economista català, conegut també pels seus articles i aparicions en diversos mitjans de comunicació.

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1985. Va obtenir el doctorat a la Universitat de Harvard el 1990 amb la tesi Sobre creixement i estats. Des de 1996, és catedràtic d'economia de la Universitat de Columbia i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra. També és Fellow del National Bureau of Economic Research i del Centre for Economic Policy Research i ha estat consultor del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional.

Se'l considera un dels màxims experts mundials en el tema del creixement econòmic juntament amb Robert Barro, amb qui escrigué Economic Growth, considerat a la majoria d'universitats com el millor manual sobre aquest tema. Entre els temes que tracta en els seus estudis destaquen també l'economia monetària, la seguretat social, economia de la salut, desenvolupament econòmic, convergència econòmica i el dèficit de la balança fiscal de Catalunya amb l'Estat espanyol.

És un gran defensor de les idees liberals, mitjançant les quals, segons ell, els països subdesenvolupats sortirien de la pobresa.

Entre els premis que ha rebut, destaquen, el Premio Rey Juan Carlos I de Humanidades e Investigación Científico Social para Investigadores Jóvenes el 1998, el Premio Fundación Banco Herrero al millor economista de menys de 40 anys el 2002 i el Premi Compte de Godó de Periodisme el 2003. Però entre tots ells destaca el Premio Rey Juan Carlos de Economía que dóna cada dos anys el Banc d'Espanya a l'economista més destacat de tot l'Estat espanyol i Amèrica llatina. També cal esmentar que l'any 2002 va ser vuitè en la classificació dels 1000 economistes més citats d'aquell any.

És patró fundador de la Fundació Umbele, dedicada a l'ajuda al desenvolupament de l'Àfrica, bàsicament a través de l'escolarització dels infants, promoció de la dona, ajuda a refugiats i foment de micronegocis.

És el president de la comissió econòmica del F.C. Barcelona i entre el 26 de juliol i el 22 d'agost de 2006 fou president de la comissió gestora que dirigí el club fins que Joan Laporta fou proclamat president per segona vegada consecutiva.

A l'àmbit periodístic, destaca la seva col·laboració com a columnista i articulista en diversos mitjans de comunicació del país i també la seva presència en tertúlies televisives i radiofòniques.

[@more@]

Tweet