Maragall Dimissió

La JNC de Sabadell considera molt greu l’aplicació de la tercera hora de castellà a les escoles i critica la submissió del conseller Maragall, que s’ha plegat a les ingerències del Govern espanyol. En aquest sentit, la Joventut Nacionalista de Catalunya de Sabadell lamenta que el nét de Joan Maragall i ERC siguin els protagonistes principals d’aquest episodi de la Catalunya postnacional, digne de les tesis més espanyolistes i centralistes que s’han viscut al nostre país.  Així mateix, cal destacar que Maragall ha ignorat els estudis que certifiquen que la competència dels estudiants catalans en llengua castellana és la mateixa que la dels estudiants espanyols. La JNC de Sabadell alerta que la decisió del conseller fa retrocedir el model educatiu als anys 80. La JNC de Sabadell reclama a ERC que no s’allunyi més del seu projecte de país sobiranista i que reaccioni davant l’ofensiva del PSOE, que amenaça de seguir paralitzant el ritme polític català amb més invasions del nostre autogovern com és el cas de la Llei de Dependència o la Llei de coordinació de les comunitats autònomes.[@more@]

Comentaris tancats a Maragall Dimissió

Malgrat els seus decrets resistim i vencerem.

L’hora més d’espanyol a les nostres escoles és una ingerència política i totalment innecessària.

 

Tothom o sap i és profecia; l’espanyol no corre cap risc als Països Catalans; aquells que per ignorància o malicia no ho volen veure nomes cal que es passegin pels carrers de les nostres ciutats facin una ullada a les cartelleres dels cinemes, vagin al Quiosc o entrin a qualsevol centre comercial, només per posar algun exemples, i això és així a Olot i a l’Hospitalet del Llobregat, passant per Cotlliure o Alacant.

 

El decret del govern espanyol és contra la llengua catalana i és un decret politic contra la nació catalanes, i cal dir-ho i denunciar-ho obertament, i exigir als nostres governants que ens defensessin d’aquesta agressió; oimés quan la comunitat educativa, els professionals de l’ensenyament, han dit públicament que aquest decret envaeix competències autonòmiques i va en contra dels dictàmens de la Comissió europea que s’ha manifestat sempre lloant el procés d’immersió lingüística del Principat.

 

Enguany fa 300 anys que les tropes de Felip V iniciaven l’ocupació política dels Països Catalans proclamant el decret de Nova Planta que abolia les nostres institucions i els nostres drets nacionals. Però malgrat tot, malgrat 300 anys de negació de la nostra existència nacional, malgrat els intents d’esquarterament de la nació, les envestides i fòbies contra la llengua i cultura catalanes, malgrat tots els  Borbons, Franco, Aznar o Zapatero,  malgrat tot; el català és una llengua viva i la nostra nació, un poble en marxa; milers de dominis .cat son presents a la xarxa, les federacions esportives segueixen batallant per aconseguir el seu reconeixement internacional i a València s’ha inaugurat l’Octubre Centre de cultura contemporània referent de dignitat i activisme al Cap i casal,

 

Malgrat tots els seus decrets, son tres centúries de lluita i resistència i malgrat els seus intents de fer-nos desaparèixer, nosaltres seguim dempeus i amb el vent a favor, perquè com deia Estellés, res no podran davant d’un poble unit, alegre i combatiu i perquè volem que la nostra,

 sigui llengua d’acollida i cohesió social, i perquè ells –Espanya i França – estan més convençuts que nosaltres, que un dia la raó s’imposarà a la força i que tard o d’hora els catalans i les catalanes vencerem.

 

 

Jordi Cuixart[@more@]

Comentaris tancats a Malgrat els seus decrets resistim i vencerem.

Espanya em Multa

El 5 de juny del 2004, es jugava el partit de futbol de 2ª divisió A, entre el Terrassa FC i el Salamanca.

 En plena campanya per la reivindicació dels anomenats “Papers de Salamanca”, un company i jo, vam saltar a la gespa amb una pancarta que deia “Els papers segrestats han de ser tornats”, “lo que motivó la interrupción del juego durante unos tres minutos. El citado ciudadano fue expulsado del recinto deportivo (…) sin oponer resistencia alguna”.

La subdelegació del govern espanyol a Barcelona, em va multar amb 3.001 euros, 499.324 ptes, per haver saltat al terreny de joc i haver interromput  el joc.

Avui, 31 de gener de 2007, dos anys i mig després, he rebut una notificació de la “Delegación de Hacienda”, on se’m comunica que tinc un mes per pagar la multa.

Així estan les coses. Espanya ens roba els papers, només ens torna una part i ara multa a aquells que reclamem allò que és just.

Per la meva part no penso pagar ni un cèntim.

Cap agressió sense resposta! Ni un cèntim a Espanya!

Marc Ferrer i Murillo – Terrassa (Vallès Occidental)

[@more@]

2 comentaris

L’absurd Procés Judicial a Ibarretxe


Avui, al visualitzar les imatges que han difòs els mitjans de comunicació televisius arran de la comparaixença del “lehendakari” Juan José Ibarretxe  davant el Tribunal Judicial Basc, extrec una conclusió immediata: la gran admiració i simpatia que sento envers el Poble Basc (Euskal Herria). La gran expectació i el suport unànim que el “lehendakari” ha rebut per part de la gent concentrada en la seva entrada i sortida al Tribunal m’han deixat bocabadat; la població basca li diposita tota la seva confiança, i crec que desde Catalunya també li tenim que transmetre tot el nostre suport, ja que el PNB-EAJ s’ha merescut gratament la nostra més sentida simpatia.  

A part de comunicar el merescut recolzament i suport unànim que tenim que transferir a les institucions basques (tan debò, actualment, tinguéssim un govern i un president com el del País Basc) derivat del preocupant procés judicial emès desde Espanya, també m’agradaria difondre el gran rebuig que hem provoca l’Estat de Dret creat a Espanya.  

En principi, l’Estat de Dret és un organisme que té que vetllar per protegir i garantir els drets i deures dels ciutadans i les seves llibertats individuals fonamentals. Per el que es pot comprovar dins el marc jurídic espanyol, aquesta legislació no es compleix, ja que no garantitza els drets i les llibertats dels seus ciutadans. Quin dret més legítim pot posseïr un ciutadà que el dret de reunió i de diàleg, i encara més si aquest dret exercitat pot solucionar un conflicte. Aquesta insuficiencia jurídica és la que està patint en concret el mateix “lehendakari” basc, i s’expandeix a tota persona que es reuneixi amb Batasuna pel simple fet de dialogar. Per aquesta raó, Juan José Ibarretxe ha tingut que comparèixer davant el Tribunal Judicial Basc i, fins i tot, aquest organisme li pot decretar una pena de presó de 6 mesos a 2 anys, si bé em sembla recordar. Espero i desitjo que aquesta decisió no procedeixi, ja que s’estaria incidint en una clara injustícia social de grans magnituds.  

L’Estat espanyol necessita direccionar adeqüadament el seu organisme jurídic (Estat de Dret), i deixar-se de continuar amb la mateixa farça.  

Diguem no a totes les lleis judicials absurdes que atempten contra les llibertats individuals de les persones, tal i com ha estat decretada i aprovada la Llei de Partits. 

Per un procés de pau a Euskadi digne, diguem sí al diàleg!

Gora Euskal Herria Askatuta!

Visca Catalunya Lliure!



Oriol Ristol.

[@more@]

Comentaris tancats a L’absurd Procés Judicial a Ibarretxe

La Espanyolització de Catalunya.

Certament resultats preocupants…. què hi podem fer els nacionalistes? els
patriotes? ELS CATALANS?!

Hem de partir de la base que tots els que vivim a Catalunya som catalans,
ara bé, el problema apareix quan més de la meitat no se'n sent. M'entristeix
el fet, però és normal.

Crec que gran culpa d'això se l'enduen els mitjans de comunicació; la
tel·levisió, la premsa gratuïta (dels transports públics) en espanyol i
tants altres imputs en espanyol i provinents d'Espanya que "ataquen"
directament, sobretot als nouvinguts, però també als que nascuts aquí amb
poca consciència i preocupació històrica.

Què hi podem fer? Començar per difondre la nostra bonica història i la raó
de ser catalana a aquells que veiem indecisos (tot i que, no estic parlant
de fer el paper de víctima, ni de justificar cada dos per tres el fet de
sentir-se català!), parlar en català SEMPRE als immigrants i treballar per
uns mitjans de comunicació forts i de centralització catalana, que difonguin
la llengua, els costums i el país; bé, res de l'altre món! actuar com
quasevol país! amb una nació a la qual estimar i respectar.
Un país lliure i democràtic si, però segur de la seva condició com a tal.

 

Laura Calçada Barres

 

[@more@]

1 comentari

Arcadi Oliveres

Es llicencià en Ciències econòmiques l'any 1968 a la Universitat de Barcelona. El 1993 es doctorà presentant una tesis sobre el cicle de l’economia de defensa i aconseguí una plaça de professor titular del departament d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona.

 

Expert en relacions nord-sud, comerç internacional, deute extern i economia de defensa, imparteix també nombroses classes de màsters i postgraus en cooperació i desenvolupament. Col·labora habitualment en diferents moviments socials i cristians i en diverses publicacions solidàries, i participa en nombroses taules rodones i conferències sobre relacions nord-sud i desarmamanent.

 

Ja en la seva època d'estudiant demostrà un gran compromís amb la llibertat, la democràcia i l'autogovern de Catalunya, participant en les clandestines assamblees del Sindicat Democràtic d'Estudiants i en la caputxinada del març del 1966, així com en l'Assemblea de Catalunya.

 

El 1974 començà a participar en l'organització internacional catòlica Pax Christi dedicada a la promoció de la pau i la reconciliació entre els pobles. El 1981 començà a militar en l'organització Justícia i Pau, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau, organització de la qual n'és l'actual president des del 2001.

 

Ha estat col·laborador regular de les revistes Canigó i Serra d’Or i el Diari de la Pau, i ha participat en més de 60 llibres o publicacions.

[@more@]

Comentaris tancats a Arcadi Oliveres

Renovació Territorial a Sabadell

El passat divendres, va tenir lloc la renovació territorial a la comarca del Vallès Occidental Sabadell. Jordi Duarri i Bego García han agafat el relleu d’Oriol Martín i Josep Duarri al capdavant de la comarca. 

Tots dos van presentar un projecte de treball basat en la militància, l’activisme i el treball en els Consells Nacionals. Jordi Duarri en el seu discurs va donar les gràcies a l’antiga direcció comarcal per la bona feta i les portes obertes que han deixat per poder seguir treballant.  

La candidatura va rebre el suport unànim dels assitents a l’assamblea que tambè van escollir els seus consellers nacionals. Així la comarca tindrà 5 representants dins el Consell Nacional: Marta Andrès (Castellar del Vallès), Pep Martín (Sabadell) i els 3 santcugatencs Àlex Calmó, Marc Vidiella i Jordi Sala.[@more@]

Comentaris tancats a Renovació Territorial a Sabadell

La Sardana

La sardana és un tipus de dansa en cercle típica catalana. El nom pot fer referència tant al ball com a la música.

 

És una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si és possible home-dona-home-dona… mirant tots al centre de la rotllana.

 

Hi ha dos estils principals, l'original sardana curta i la més moderna sardana llarga, que és més popular. En concursos i exhibicions hom balla la sardana de lluïment, la sardana revessa i la sardana de germanor.

 

Ningú coneix quan es va originar la sardana, però és molt popular des del segle XVI. Alguns experts creuen que la sardana té dos mil anys d'antiguitat, però aquestes teories tenen pocs adeptes.

 

La música de la sardana és tocada per una cobla o banda, consistent en 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquest instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres són més convencionals.

 

La música de la sardana (que forma part del que genèricament es coneix per música de cobla) pot ser tocada sol o en un grup. Hi ha més de 25.000 partitures per sardana, però només les versions instrumentals són usades per ballar.

 

S'hi distingeix la sardana empordanesa o la selvatana en funció de la direcció en que s'inicia el ball.

[@more@]

Comentaris tancats a La Sardana

Sabadell Cruilla

Amb més de 200 socis i sòcies presents a l'Aliança Francesa, es presentà la setmana passada l'entitat ciutadana "Sabadell Cruïlla". L'entitat obre així uns mesos d'intensa activitat, per tal de generar i aconseguir un debat ampli i ciutadà entorn del perllongament dels FGC a la ciutat.

Desde la JNC de Sabadell volem expresar tot el nostre suport a aquesta nova entitat ja que creiem que es important obrir un debat profund sobre el nou traçat dels ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 


[@more@]

5 comentaris

Per un Aeroport del Prat Internacional.

D'aquí a poques setmanes AENA farà pública la seva decisió sobre la concessió de la nova terminal sud de l'aeroport del Prat. Si bé és evident que per als interessos catalans resulta més atractiva la oferta del grup Star Alliance, que convertiria Barcelona en un centre d'intercanvi amb vols intercontinentals, hi ha la possibilitat que AENA no afavoreixi aquesta opció.

Més enllà del suport que Ajuntament, Cambra de Comerç, Universitat i d'altres institucions, han donat a la oferta del grup Star Alliance, seria bó fer veure a AENA que aquesta qüestió té una transcendència social i política que supera la institucional.

Us demano que us sumeu a l'enviament del correu electrònic que trobareu a continuació. Podeu fer-lo arribar a l'adreça servicios-aeroportuarios@aena.es amb còpia a campanyahub@hotmail.com per tal de poder seguir-ne l'impacte.

Feu-ho correr!
___________________________________________________________________

Apreciados/as Sres./as. de AENA:
Me dirijo a ustedes para manifestar mi preocupación ante la inminente decisión de AENA sobre la adjudicación de la nueva terminal del aeropuerto de Barcelona.

El Ayuntamiento de Barcelona, las Cámaras de Comercio, las Universidades y la sociedad civil, coinciden en el mayor atractivo y potencial de la oferta presentada por el grupo Star Alliance. Un proyecto que permitiría a Barcelona consolidarse como referencia europea y hub intercontinental. Ante esta posibilidad, la oferta de una compañía de bajo coste como Click Air, no puede considerarse una opción de futuro sino una interferencia en el desarrollo del propio aeropuerto y la economía catalana.

Por todo ello, es justificado el temor a que la necesidades de amortización de la nueva T4 del aeropuerto de Barajas, los intereses de Iberia como antigua com

[@more@]

1 comentari