El catalanisme polític fou un moviment polític sorgit a finals del segle XIX després del fracàs de la Primera República Espanyola i del posterior nomenament d’Alfons XII com a Rei d’Espanya (1875-85).
Tot va començar quan el Centre Català va redactar el Memorial de Greuges i el va presentar al rei. En aquest memorial s’hi recollien les aspiracions polítiques i econòmiques de la burgesia catalana i es denunciava el centralisme del govern.
El moviment va tenir com a punts àlgids la creació de la Unió Catalanista (1892) i de la Lliga Regionalista (1901), ambdues de caire burgès i catalanista, els quals tenien com a objectiu principal aconseguir l’autonomia de la nació catalana de l’Estat espanyol. Durant aquests anys es van emprendre diverses accions molt favorables per a Catalunya: l’aprovació de les Bases de Manresa, la constitució de la Mancomunitat i de les diputacions provincials, etc… Les personalitats que van representar més palpablement aquest sentiment van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó, màxims dirigents de la Unió Catalanista i de la Lliga Regionalista, respectivament.
El catalanisme polític també destacava per el fort lideratge que tenia el president, el qual havia de governar amb mà de ferro. Tals foren els casos de Francesc Cambó i de Jordi Pujol.
En l’àmbit polític actual, veig en Artur Mas un polític que no es deixa trepitjar per ningú, amb una gran capacitat de lideratge i d’argumentació (aspectes principals tant en política com en l’empresa), amb un fort convenciment del que representa ser català i defensar-lo fidelment a l’exterior, i amb una gran personalitat i professionalitat que es deixen entreveure a simple vista. Per tots aquests motius exposats i rep
Oriol Ristol Espinosa
Executiva JNC Sabadell.
[@more@]
